Era el temps que plantaren el camp de cebes. Tots els diumenges els membres de la junta anavem al camp.

Un veí de Torrent es va anar a queixar al senyor retor:

  • Els de la Santa Faç hauria que excomulgar-los. Els diumenges, que és dia de precepte, van a treballar al camp de cebes que han plantat.
  • Ché, però si en tots eixos ningú té sang per a treballar.  -li va contestar el retor-

I així passava en realitat, anaven els diumenges al camp i es ficaven a la vora del ribàs a vore que és el que eixia sense pegar golp.

 011-art

Era l’any 1955, alguns membres de la Junta s’havien ficat d’acord per anar a parlar amb l’escultor Federico Siurana a Castellar, per tal d’ampliar el pas.

Però ver per on, Federico els té que deixar, un soterrar reclama la seua assistència.

  • Aneu menjant que vaig a un soterrrar -els va dir-

Complint la paraula, anaren menjant… es menjaren les anguiles que els havien ficat i les que hi havia el local, es menjaren els plats del mostrador, es menjaren un bon pernil, es menjaren tot l’embutit i es menjaren…

Quan ja no els quedava res que menjar, se’n tornaren cap a casa.

  • Tot al compte de Federico -li van dir al del restaurant- que ara tornarà.

012-art

Era pels anys setanta, -un any qualsevol-.

El trasllat del Dimecres Sant està apunt d’eixir de l’Ermita.

La carrosa fòra i la banda comença a tocar les primeres notes.

En un no-res es posa a ploure.

– Ràpid! Els sants dins l’església.

Però l’església està “tancà” a pany i clau.

– Hi ha que parlar en el rector, per a que obriga.

El rector no vol obrir.

– A l’endemà hi han oficis i la carrosa no pot entrar.

– Demà de matí se l’emportarem.

El rector no vol obrir.

– No patisca, a l’hora dels oficis ja no estarà.

El rector no vol obrir.

Les raons han desaparegunt. Cadascú diu la seua més fort.

L’esgésia no s’obri.

Hi ha que buscar un lloc. El magatzen de Vicent Carratalá.

– De presa!. Hem arribat!.

La carrosa no entra. La creu es massa gran. No passa per la porta.

– A tallar la creu per a que entre.

I es fiquen a serrar la creu.

Quà fàcil haguera sigut “desenroscar” la femella i desmontar la creu!.